VIATGE A MAUTHAUSEN 2020-2022

El grup d’alumnat, professorat i les i els representants de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.  Gusen.

El grup valencià en el memorial de Mauthausen

 El 5 de maig es va celebrar en tot l'Estat el “Dia d'Homenatge als espanyols deportats i morts en Mauthausen i en altres camps i a totes les víctimes del nazisme d'Espanya”. Aquesta commemoració va ser instaurada pel Govern d'Espanya en 2019 i coincideix amb l'alliberament en 1945 del camp de Mauthausen (Àustria) en el qual van ser internats la majoria dels deportats espanyols, i on van morir uns 4.800, la major part d'ells en el camp annex de Gusen. 

Després de dos anys en què la pandèmia produïda pel  COVID  ha impedit  les cerimònies commemoratives, enguany hem pogut tornar a les celebracions per tot el nostre país i en Austria.

En el any 2020, els nostres alumnes guanyadors del CONCURS DE MEMÓRIA HISTÓRICA,  no van poder anar al viatge  de Mauthausen en maig  per raons òbvies, pero a la fi, enguany  han  pogut rebre aquest merescut premi.  El viatge es a va a dur a terme des de el 13  al 17 de maig de 2022.

Els alumnes premiats  amb les professores del IES participaren  també en l'homenatge als assasinats pels nazis als camps de concentració,dels quals 656 eren  deportats valencians.

El grup participant de l'IES La Hoya de Buñol estava compost per 6 alumnes i dues professores, acompanyats per l'Alcaldessa de Buñol, Juncal Carrascosa. Ells com ja hem dit van ser els guanyadors del concurs anual de 2020, sobre investigació en la Memòria Democràtica que organitza l'IES  i  el premi  va haver de veure's suspés per la pandèmia. Els alumnes són; Martina Regalado Álvarez, Claudia Lázaro Álvarez , Desirée Ibañez Tejedor, Jose Marqués Lluch,Santi Marqués Lluch, i Nerea Campos Tello. Va faltar  Jose Legua Carrión,  que no va poder hi anar pels estudis. Les professores eren Gema Tejedor (coordinadora del projecte Memória Histórica i Democrática e Isa Zafrilla, una de les professores més implicades en el mateix).

Santi deposita un clavell en memòria de la gent que va arribar a l'estació de tren a Mauthausen en condicions extremes

Tot el grup de Bunyol

Memorial dels espanyols al camp d' Ebensee. En la actualitat no es veu el camp perque hi ha vivendes  damunt

La intenció d'aquest viatge/premi és aprofundir en el coneixement d'aquests fets, valorar la convivència i la tolerància, i homenatjar els represaliats, fent partícips a estudiants, professorat i autoritats municipals de nou municipis de la Comunitat Valenciana que han participat subvencionats per la  FVMP, els representants de la qual també han acompanyat a aquest grup.

Aquest viatge s'engloba en l'homenatge internacional al qual se suma la Generalitat Valenciana, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i l'Associació Amical, al qual van acudir representants de diversos municipis de la Comunitat Valenciana integrants de la “Xarxa Memòria Històrica”.

 El viatge és molt interessant,per a ells, no sols per l'experiència de visitar els camps objecte del seu treball  d'investigació i homenatjar a les víctimes, també per la relació amb la gent de les associacions i  d`altres IES de la Comunitat que també participen en projectes de Memória Histórica i Democràtica, que cada vegada som més afortunadament. 

  Els alumnes, professors i la resta de visitants van poder  comprovar in situ la barbàrie duta a terme contra l'ésser humà en els camps de Mauthausen, Gusen i Ebensee, així com el castell de Hartheim. Peró també es van visitar llocs patrimoni cultural de la humanitat austríacs com són Hallstatt i Salzburg”.

Alumnat de Bunyol amb l'alcaldesa i la professora Gema Tejedor  amb el Danubi blau al  fons

 I per a completar la publicació el post del facebook personal de la professora Isa Zafrilla assistent al viatge que resumeix perfectament el recorregut i explica como ningú el sentit, sentiment i la motivació d'aquest viatge.

 Paraules de Isa Zafrilla en  Facebook

En l'Alemanya de la segona guerra mundial, hi havia molts camps de concentració. També hi havia camps a Espanya, sí...a Espanya. Però la gent no sap...no s'ha recordat, no s'ha visibilitzat, no s'ha fet justícia. Qui diu "això ja ha passat" viu de manera equivocada, perquè és dret essencial de l'ésser humà fer dol a la persona que estimes, a la persona que has volgut. En la guerra d'Espanya, tot el món va fer mal, sí, però després la ciudadanía repressaliada, torturada, exiliada i assassinada fon totalment oblidada. L'ignominia de l'oblit. Açò ha de ser JA un deure d'estat, ha de ser obligació de tots els dirigents lluitar per reparar la història d'un país que ha viscut en la pantomima i que, encara ho fa. Sort que hi ha cert moviment. I es que...quan visites aquests llocs, te n'adones de per què no s'ha de deixar de lluitar. El que va passar ací és la DESHUMANITZACIÓ DE LES PERSONES portada a l'extrem. Junt a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies vam realitzar un viatge que MAI podrem oblidar. Gràcies per la implicació, per l'empatia quan es vivien moments durs durant la visita i per l'actitud proactiva de continuar sempre cap avant. En cada imatge hi haurà una breu explicació. Un dels moments més colpidors per a mi va ser quan vaig trobar el nom de Vicent Vidrier al llibre de registres de Mauthausen. Allí estava Vicent...nascut a Turís, enviat a Mauthausen i assassinat a Gusen. SEMPRE ET PORTAREM AL COR, a tu i a totes les persones que vau patir el que les paraules no poden dir.

IES La Hoya de Buñol.

Mostrem més images de la publicació comentades per Isa

Entrada al camp de concentració de Mauthausen

Hartheim. Edifici utilitzat pels nazis per a eliminar a la gent discapacitada

. pensàven que anaven a curar-se'n, però no van eixir mai.

Els filats fets monuments…

Bertold Brecht

El memorial és un monument que va ser donat per França a l’any 1962. Per què? A l’alliberar-se els camps de concentració al 1945, els pressoners tenien on anar, tots excepte els espanyols que van ser rebutjats al seu propi país…com anaven a anar a Espanya, si el que hi havia era la dictadura? Serien assassinats…aquestes persones que mai van poder tornar al seu país van ser declarades “apàtrides” i van ser acollides, en la seua majoria a França i també algunes a Àustria. Gràcies a França tenim monument a la zona de memorials de Mauthausen

Al memorial de les víctimes espanyoles. Junt a familiars d’algunes d’elles.

Memorial a les persones jueves. Mauthausen. La “Menorá”. El canelobre de set braços.

Els túnels de Ebensee

Ebensee. Túnels. Els túnels d’Ebensee van ser construïts per amagar armament alemany. Els van construir perquè els aliats havien bombardejat molt de territori alemany i no volien que el seu armament es llançara a perdre per tant, van decidir dinamitar muntanyes i dissenyar aquests túnels que es van cobrar la vida de molts presoners.

Última part del túnel que queda a la vista.

La porta de l’infern…aquesta és la porta que donava accés als túnels. Ara descansa com a element estàtic d’exposició als peus de la muntanya.

 I a la fi dir només  que ha sigut, com els dos viatges anteriors  una experiència molt intensa, dura, peró al mateix temps interessant i profitosa, tant per l'alumnat com per a les professores acompanyants. Mai ho van a oblidar, aquest tipus de vivències ens marquen per a sempre 

<i